Hola a tots,
A la sessió de seminari del passat dijous vam tenir l'oportunitat de veure la conferència de l'Alexandre de quan va venir a la nostra universitat.
Us faré un breu resum sobre la meva reflexió.
Partint de la base de que tots som “anormals”, perquè som únics, com es possible que encara hi fem diferències entre les persones que son definides com "anormals" o "normals"?
Penso que tal i com van dir a la conferència, en comptes de fer canviar i discriminar a les persones que son definides com "anormals", hauríem de "canviar la carretera general" per tal d'anar tots junts, és a dir canviar la concepció de normalitat i anormalitat i donar a totes les persones les mateixes oportunitats per a tenir les mateixes possibilitats.
Per una banda, molts dels que ens podem considerar "normals", moltes vegades desaprofitem oportunitats i no trèiem el màxim profit de les nostres possibilitats, en canvi moltes de les persones que son definides com "anormals", fins i tot amb les poques possibilitats que els hi donem,treuen el màxim profit de totes les oportunitats que la vida els hi dóna.
La confiança i la motivació són dos aspectes claus que fan que totes les persones ens desenvolupem com a tals, fan que lluitem pels nostres ideals, ens fan forts.
Finalment penso que totes les persones ens mereixem aquesta confiança per a tenir aquesta motivació.
Ens hem de sensibilitzar amb totes les persones per què tots ens mereixem el mateix respecte, les mateixes oportunitats i possibilitats.
El que pot ser normal per a mi, pot ser anormal per a tu.
Ningú decideix com i on néixer i mai sabem a quina banda ens podem trobar demà, per això considero que seria més adient anar tots junts, mirar-nos tots de la mateixa manera, i tenir molt clar que tots som "anormals" per què per sort, som únics!
Salutacions,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada