skip to main |
skip to sidebar
Hola a tots,El darrer dia 22 de Desembre vam finalitzar amb les sessions de GITIC.
Bé, ara ens toca fer un breu recull de la nostra experiència amb el blog i el manteniment d’aquest.
En primer lloc, el blog ha estat per a mi una eina molt pràctica i de molta utilitat per aquesta assignatura i d’altres. A banda de cada setmana fer un recull de totes les sessions de l’assignatura, ara, a l’hora de preparar l’examen m’està anant molt bé per tal de fer tota la recopilació dels conceptes treballats a classe.
En segon lloc, pel que fa al manteniment del blog, al principi em va costar una miqueta, però m’ha sorprès la facilitat d’ús del mateix. He aprés a fer moltes coses, com per exemple a pujar vídeos, àudios i PowerPoint fent servir diversos programes.
Finalment, no m’ha costat mantenir el blog ja que m’ho vaig prendre com una part més de l’assignatura, per cert, molt positiva per a nosaltres ja que ens feia fer un petit recopilatori del que havíem fet a les classes.
Durant tot el quadrimestre, he anat fet diverses entrades de l’assignatura de GITIC, les dues que han estat més significatives per a mi són:
-La intervenció sobre la visita al Cibernàrium de Barcelona i la posterior conferència envers a la web 2.0. A banda que va ser una conferència molt profitosa en quan a continguts, considero que vaig aprendre molt conceptes i el fet de fer el recull en aquesta entrada em va fer interessar-me més sobre la Web 2.0i per tant cercar més informació ja que em va resultar molt interessant. A banda d’això penso que aquesta intervenció esta bé elaborada.
Us copio l’enllaç directe: http://vanesssahl.blogspot.com/2009/11/visita-al-cibernarium-conferencia-web.html
-La intervenció de les metàfores de l’ordinador. Ha estat per a mi molt significativa pel que fa a la reflexió prèvia. He comprovat diverses maneres i situacions per a fer servir l’ordinador com a eina d’aprenentatge per a cada moment.
Us copio l’enllaç directe: http://vanesssahl.blogspot.com/2009/12/metafores.html
Per últim, vull destacar que moltes altres intervencions intervencions han estat molt útils, per què vaig aprendre a pujar al blog PowerPoint, vídeo, àudio i a fer servir diversos programes.Finalment, el blog per a mi ha estat una eina molt útil tant per al propi aprenentatge com per el fet d’haver de reflexionar i recollir tots els conceptes treballats a classe. Salutacions,
Hola a tots, A la darrera sessió de seminari vam fer les dues últimes lectures en veu alta i vam comentar entre tots el llibre “Va de Mestres”.En aquesta ocasió, dues companyes van triar les següents lectures: “El món groc” de l’Albert Espinosa i “L’assassinat del professor de matemàtiques” del Jordi Serra. Les dues lectures van ser molt correctes, potser cal remarcar que hem de reforçar una mica els diàlegs; és a dir fer una mica més de teatre per tal d’involucrar a la resta del públic en la lectura.
Seguidament, vam comentar el llibre Va de Mestres, dels escriptors Jaume Cella Ollé i del Juli Palou i Sangrà. Els dos escriptors tenen una gran trajectòria professional adreçada a l’educació. Han treballat durant gairebé tota la seva vida en escoles i actualment són membres de l’associació de mestres de Rosa Sensat.Els autors, mitjançant les seves cartes ens volen adreçar al que a partir d’ara serà el nostre treball, fer de mestres.
Per una banda, a través de les seves experiències, ens expliquen històries viscudes per ells que potser nosaltres ens trobarem en un futur.
Per altra banda, ens fan saber que cap situació viscuda a l’aula es tornarà a repetir, per tant no existirà mai un manual per saber com actuar en segons quines situacions amb els nens. Considero que és un bon llibre tant per a mestres, futurs mestres com per a totes les persones interessades en el món de l’educació. Salutacions,
Hola a tots,
En una de les sessions de COED, vam treballar la descripció a través de diferents models, com per exemple: cançons, poesies, contes,etc. També van fer una descripció a través d'una fotografia que havíem de fer a un company.
Com podreu veure a l'entrada del meu blog:
http://vanesssahl.blogspot.com/2009/10/la-veritat-esta-les-seves-mans-20-octb.html , jo vaig descriure a una companya a través de les seves mans.
Bé, però abans de fer la nostra descripció ens havíem d’haver preparat el tema de les descripcions, per tal de fer-la més acurada.
A continuació faré un breu resum sobre la descripció:
La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, coses, animals, paisatges, etc.
En els modes d’organització del discurs, la descriptiva pot ser la dominant, però la majoria de vegades es combina amb altres seqüències.
Es diferencien dos tipus de descripcions:
-L’objectiva, on l’autor adopta una actitud imparcial davant l’objecte descrit i es limita a descriure l’objecte.
-La subjectiva, on l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte que descriu.
Els textos descriptius científics han de seguir un ordre establert:
1.Establiment del tema: es presenta l’objecte que es descriu.
2. Caracterització: es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l’objecte de la descripció.
3. Relació amb el món exterior: és l’últim pas, tant amb l’espai i el temps com a associacions mitjançant comparacions, metàfores, etc.
Per tal de poder dur a terme aquestes característiques, hem d’explorar la situació; és a dir saber quin és el propòsit del text i respondre a algunes preguntes com: què és?, per a què serveix, etc. Seguidament, hem d’ordenar aquestes idees i finalment las hem de textualitzar; és a dir redactar el text.
Pel que fa a la redacció del text, podem tenir en compte les següents tècniques que ens ajudaran a fer una descripció més acurada:
-Ús d’adjectius.
-Ús del present o imperfecte d’indicatiu.
-Ús de paraules que descriuen impressions sensorials.
-Ús de definicions.
-Ús de recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions, al•literacions).
Salutacions,
Hola a tots,En aquesta entrada us faré un breu resum sobre set articles que vam treballar a les classes de COED del procés comunicatiu.Els textos que vam treballar van ser els següents: aprendre a créixer, el regal de la comunicació, escoltar i sentir, fer silenci, gramàtiques del silenci, un tramvia anomenat text i una imatge val més que mil paraules.“APRENDRE I CRÉIXER”Bosch, E. (2003) Educació i Vida quotidiana. Vic: Euno Ed.L’autora del llibre, a través d’aquest fragment, ens explica que molts dels nens quan aprenen a llegir pensen que han crescut.Quan aprenen a llegir, tenim la sensació de llibertat ja que podem expressar per nosaltres mateixos tot el que abans potser eren sorolls o imatges, en definitiva podem conèixer i expressar el món que abans estava limitat.“EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ”Serrano, S (2003) El Regal de la Comunicació. Barcelona: Ara llibres.La nostra societat ens ha dut a desenvolupar el món de les noves tecnologies que fan que la informació sigui un bé intangible, sense límits degut a que avui dia, podem rebre informació d’arreu del món gràcies a les noves tecnologies.Això fa que siguem més independents, que tinguem més dimensions de vida, més complexitat, més alternatives; per tant, “més mons possibles i més incertesa”.Per una banda, gràcies a les noves tecnologies s’han resolt les dues limitacions dels llenguatge que són: la mèmoria, l’emmagatzemament de la informació i la capacitat de rebre informació d’arreu del món.Per altra banda, el fet de tenir tanta informació fa que convivim en un món on la fragilitat i la vulnerabilitat hi són presents.“ESCOLTAR I SENTIR”Torra-la, F (2006) L’art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed.Aquest capítol tracta sobre el gran art de saber escoltar.Escoltar i sentir, són dos conceptes que hem de tenir clars.D’una banda, escoltar és un acte que té com a objectiu comprendre a l’altre. L’escolta va precedida d’un desig.D’altra, sentir és un acte involuntari, és percebre un so.Quan escoltem, hem de saber respectar al emissor, fins i tot quan no compartim les seves idees o opinions, per tal d’enriquir-nos dels diferents punts de vista.Avui dia a les escoles, es centren en ensenyar a saber parlar i en canvi no es té molt en compte el valor de saber escoltar.
Hem de saber, que l’escolta és la condició de la parla ja que aprenem a parlar perquè sabem escoltar.En definitiva, “escoltar consisteix en captar les raons que condueix a l’altre a expressar-se” des del respecte.“FER SILENCI”Torralba, F (2006). L’art de saber escoltar. Barcelona, Pagès Ed.Aquest capítol va relacionat amb l’anterior pel que fa a que quan escoltem es requereix silenci, tant exterior com interior. De fet, el que més costa és el silenci interior ja que en ocasions hi ha moltes situacions que ens fan distreure’ns del que l’emissor ens esta dient, per tant deixem de prendre atenció encara que físicament sembli que no ho fem.Considero que cal reflexionar sobre una de les frases del capítol: “Cal silenciar les veus de la ment, però també els crits del cor”.“GRAMÀTIQUES DEL SILENCI”Serrano, S. (2009). La festa dels sentits. Barcelona: Ara llibres.Aquest capítol tracta sobre la comunicació no verbal.Des de l’any 1956 parlem de comunicació no verbal, encara que va esdevenir de gran importància al cap d’uns anys.La comunicació no verbal agrupa totes les nostres sensacions i informa de les emocions.Durant l’acte comunicatiu, és la comunicació no verbal la que hi és amb un major percentatge, per tant és la que acostuma a dir la veritat sobre nosaltres i sobre el que estem dient.Hem de fer que la comunicació verbal i la no verbal vagin en concordança per tal de fer un bon discurs oral.“UN TRAMVIA ANOMENTA TEXT”Pagès, V. (1998). Un tramvia anomenat text. Barcelona: Ed.Empúries.Aquest capítol, a diferència dels altres, tracta sobre l’escriptura en tant l’emissor la fa arribar al receptor i com el receptor la pot rebre si no dominen el mateix codi, en aquest cas el llenguatge.Sabem que comunicar significa posar en comú alguna cosa entre l’emissor i el receptor, però moltes vegades degut a diferents aspectes com poden ser: no dominar a la perfecció el mateix codi o el context on es dóna l’acte, aquest pot resultar fallit, en tant a que el receptor rebi un missatge diferent al que l’emissor volia emetre.“UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES”Tuson, J. (2001). Una imatge no val més que mil paraules. Barcelona: Ed.Empúries.Aquest tòpic pot portar a la discussió, ja que hi han vegades que si que és cert, com en l’exemple que se’ns dóna en el capítol: és el cas de les imatges de les autopistes, o bé hi han vegades que no es poden expressar amb imatges diverses paraules, com poden ser sentiments.Salutacions,Bon Nadal!
Hola a tots,
Segons la definició que dóna la viquipèdia de projecte telemàtic, els projectes telemàtics són tasques escolars en grup que es duen a terme entre diverses escoles a través d'Internet.
Tenen com a fonament la concepció socioconstructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge.
El seu funcionament es basa en les interaccions telemàtiques que es donen entorn d'un projecte o centre d'interès compartit amb altres escoles.
Els mestres de diferents escoles es posen d'acord per dur a terme activitats a través d'Internet, utilitzant el correu electrònic, fòrums, xats, i/o videoconferències per tal que l'alumnat pugui comunicar-se a partir de diferents temes i propostes.D'aquesta manera el professorat i l'alumnat treballen de forma cooperativa, ja que, entre tots els membres participants es realitzen totes les activitats. Per tal de fer una descrpció d'un projecte telemàtic he triat el projecte telemàtic “El món dels llibres” .El món dels llibres és un projecte telemàtic que vol fomentar les habilitats de comprensió lectora i d’expressió escrita, a través de la lectura col.lectiva a l’aula i les TIC.
El món dels llibres (http://www.monllibres.urbea.org/) és un projecte dissenyat per treballar els continguts de l’àrea de llengua, especialment la comprensió lectora i l’expressió escrita, però el seu enfocament és multidisciplinar, per afavorir els aprenentatges significatius.
És un projecte obert, adreçat als alumnes de primària i secundària, ja que permet al professorat dissenyar un currículum adaptat a les necessitats dels alumnes.Els alumnes participen en activitats conjuntes com fòrums, treballs d’investigació i jocs florals.
Malgrat això, actualment no funciona plenament com a projecte telemàtic, ja que com diuen a la seva web, no han trobatels suports necessaris per tal de que la tasca de l’equip coordinador no resulti una feina més afegida a la tasca docent, però si que es continuen organitzant fòrums entre les diverses escoles. Considero que es un bon recurs per tal de fomentar el treball col.laboratiu i l'ús de les TIC, però per altra banda tal i com podem veure en aquest projecte, penso que no hauria de ser una càrrega més pels mestres, sinó que s'haurien de fomentar aquest projectes, potser amb el recolzament d'altres professionals.
Salutacions,
Hola a tots,
Una Webquest, és una proposta didàctica on es proposen activitats orientades cap a la investigació en les quals la informació amb la que l’alumnat interactua, prové de recursos d’internet.
Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques contemplant el treball cooperatiu i la responsabilitat individual.
Un exemple que he trobat de WebQuest és el de “La tardor” http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/tardor/index.htm , és una WebQuest per a treballar la tardor a les aules d’acollida de cicle superior de primària i de secundària. Permet investigar a l’alumnat sobre les característiques de la natura a la tardor, tenint en compte les seves vivències, sentiments i experiències , per tal que s’hi sentin involucrats i protagonistes del seu aprenentage. Els obejctius que es volen aconseguir són: compartir amb els companys els resultats obtinguts a partir de la recerca d’informació, utilitzar la comunicació audiovisual i les TIC, contrastar els diferents punts de vista que es donen en el petit grup i valorar l’enriquiment que suposa el diàleg intergeneracional.
Considero que es una bona proposta per tal de poder treballar amb els alumnes diversos conceptes de manera col.laborativa, per tant fomenta l'interés dels nens envers els temes que es tracten. Salutacions,
Hola a tots,
A continuació us faré el comentari d’alguns dels tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació:
*Una imatge val més que mil paraules:
És cert que normalment fem servir aquesta frase amb molta freqüència, però hem de tenir en compte que una imatge és molt subjectiva, ja que el que jo pugui veure serà influenciat pels meus sentiments o be per la meva manera de veure la vida; en canvi el que l’altre vegi, potser, no té res a veure amb el que jo hagi percebut.
En aquesta web trobareu diversos exemples: http://www.portalmix.com/efectos/
*Davant la TV, el receptor és passiu:
El receptor és passiu des del punt de vista de que deixa rebre les influències que ens envien des dels mitjans, en aquest cas televisius, però d’altra banda, penso que des del moment que el receptor tria el canal o la informació que vol veure ja no és podria considerar del tot passiu; sinó més aviat es podria considerar actiu.
*La violència vista a la TV o al cinema, genera violència:
Totalment d’acord.
HI ha una frase que diu: “Somos lo que comemos”, considero que en aquest cas també “som el que veiem”.
No us heu plantejat mai que passaria si deixessin de televisar imatges i noticies violentes?, pues jo penso que el món canviaria, ni que fos una miqueta i fins i tot penso que algunes persones serien més felices.
Des d’aquí, proposo un canal de televisió on només televisin notícies bones i alegres que passen en el món, que estic ben segura que moltes vegades són més que de dolentes.
Us copiu aquest link d'un diari que nomé spublica notícies positives:www.enpositivo.com/
*La TV és un mitjà generador de “modes”:
És clar, es generen les modes que ens volen generar pels motius que siguin.
Però aquí hauria de ser partícip la nostra personalitat i el nostre tarannà.
Estem influenciats per constants anuncis que ens bombardegen dia rere dia.
*La TV és una finestra oberta a la realitat:
Penso que és una finestra oberta a la realitat que ens volen vendre una realitat molt subjectiva per part de la persona o persones que ens la venen.
Considereu que només existeix la realitat que ens ensenyen des dels medis? De ben segur que no, hi han altres realitats més positives, però per llàstima el que ven és el que ens mostren.
*Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències:
És trist, però la veritat és que sí. Com que estem acostumats a veure imatges terrorífiques i a escoltar notícies horribles, ens hem fet immunes a aquestes situacions, fins i tot ja no ens espanten no sorprenen segons quines notícies horribles.
Salutacions,
