7 ARTICLES DEL PROCÉS COMUNICATIU

Hola a tots,

En aquesta entrada us faré un breu resum sobre set articles que vam treballar a les classes de COED del procés comunicatiu.
Els textos que vam treballar van ser els següents: aprendre a créixer, el regal de la comunicació, escoltar i sentir, fer silenci, gramàtiques del silenci, un tramvia anomenat text i una imatge val més que mil paraules.

“APRENDRE I CRÉIXER”
Bosch, E. (2003) Educació i Vida quotidiana. Vic: Euno Ed.

L’autora del llibre, a través d’aquest fragment, ens explica que molts dels nens quan aprenen a llegir pensen que han crescut.
Quan aprenen a llegir, tenim la sensació de llibertat ja que podem expressar per nosaltres mateixos tot el que abans potser eren sorolls o imatges, en definitiva podem conèixer i expressar el món que abans estava limitat.

“EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ”
Serrano, S (2003) El Regal de la Comunicació. Barcelona: Ara llibres.

La nostra societat ens ha dut a desenvolupar el món de les noves tecnologies que fan que la informació sigui un bé intangible, sense límits degut a que avui dia, podem rebre informació d’arreu del món gràcies a les noves tecnologies.
Això fa que siguem més independents, que tinguem més dimensions de vida, més complexitat, més alternatives; per tant, “més mons possibles i més incertesa”.

Per una banda, gràcies a les noves tecnologies s’han resolt les dues limitacions dels llenguatge que són: la mèmoria, l’emmagatzemament de la informació i la capacitat de rebre informació d’arreu del món.
Per altra banda, el fet de tenir tanta informació fa que convivim en un món on la fragilitat i la vulnerabilitat hi són presents.

“ESCOLTAR I SENTIR”
Torra-la, F (2006) L’art de saber escoltar. Barcelona: Pagès Ed.

Aquest capítol tracta sobre el gran art de saber escoltar.
Escoltar i sentir, són dos conceptes que hem de tenir clars.

D’una banda, escoltar és un acte que té com a objectiu comprendre a l’altre. L’escolta va precedida d’un desig.
D’altra, sentir és un acte involuntari, és percebre un so.

Quan escoltem, hem de saber respectar al emissor, fins i tot quan no compartim les seves idees o opinions, per tal d’enriquir-nos dels diferents punts de vista.

Avui dia a les escoles, es centren en ensenyar a saber parlar i en canvi no es té molt en compte el valor de saber escoltar.

Hem de saber, que l’escolta és la condició de la parla ja que aprenem a parlar perquè sabem escoltar.
En definitiva, “escoltar consisteix en captar les raons que condueix a l’altre a expressar-se” des del respecte.

“FER SILENCI”
Torralba, F (2006). L’art de saber escoltar. Barcelona, Pagès Ed.

Aquest capítol va relacionat amb l’anterior pel que fa a que quan escoltem es requereix silenci, tant exterior com interior. De fet, el que més costa és el silenci interior ja que en ocasions hi ha moltes situacions que ens fan distreure’ns del que l’emissor ens esta dient, per tant deixem de prendre atenció encara que físicament sembli que no ho fem.
Considero que cal reflexionar sobre una de les frases del capítol:
“Cal silenciar les veus de la ment, però també els crits del cor”.

“GRAMÀTIQUES DEL SILENCI”
Serrano, S. (2009). La festa dels sentits. Barcelona: Ara llibres.

Aquest capítol tracta sobre la comunicació no verbal.

Des de l’any 1956 parlem de comunicació no verbal, encara que va esdevenir de gran importància al cap d’uns anys.
La comunicació no verbal agrupa totes les nostres sensacions i informa de les emocions.
Durant l’acte comunicatiu, és la comunicació no verbal la que hi és amb un major percentatge, per tant és la que acostuma a dir la veritat sobre nosaltres i sobre el que estem dient.

Hem de fer que la comunicació verbal i la no verbal vagin en concordança per tal de fer un bon discurs oral.

“UN TRAMVIA ANOMENTA TEXT”
Pagès, V. (1998). Un tramvia anomenat text. Barcelona: Ed.Empúries.

Aquest capítol, a diferència dels altres, tracta sobre l’escriptura en tant l’emissor la fa arribar al receptor i com el receptor la pot rebre si no dominen el mateix codi, en aquest cas el llenguatge.

Sabem que comunicar significa posar en comú alguna cosa entre l’emissor i el receptor, però moltes vegades degut a diferents aspectes com poden ser: no dominar a la perfecció el mateix codi o el context on es dóna l’acte, aquest pot resultar fallit, en tant a que el receptor rebi un missatge diferent al que l’emissor volia emetre.

“UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES”
Tuson, J. (2001). Una imatge no val més que mil paraules. Barcelona: Ed.Empúries.

Aquest tòpic pot portar a la discussió, ja que hi han vegades que si que és cert, com en l’exemple que se’ns dóna en el capítol: és el cas de les imatges de les autopistes, o bé hi han vegades que no es poden expressar amb imatges diverses paraules, com poden ser sentiments.

Salutacions,
Bon Nadal!